NIT DE REIS
La
nit és freda, glaça el moll dels ossos. Una volva de neu cau
immensament blanca, toca a les meves mans, desfent-se de sobte. I jo
voldria retenir tanta bellesa, però s’esmuny entre els meus dits gelats i
neguitosos.
S’escapa, com tot el que és lliure o ho vol ser, és difícil capturar tot allò que té la màgia encisadora d’un moment precís.
No
vol cap mà, ni suau ni aspra, senzillament vol caure i cobrir la terra.
No es pot retenir, com la blanca magnòlia que s’ennegreix a
l’olorar-la, com la vida i la mort inabastables, com la immensurable
distància i els versos recitats en el silenci.
Tot
allò que no es pot posseir del tot, és irresistiblement anhelat, té un
domini estranyament misteriós. M’ha vingut al cap, pensant en tot això,
aquest màgic somni d’una nit de reis.
Rosa Saureu
5 gener 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada