SILENCIS
QUE PARLEN
Un home que regularment assistia a reunions que feien els seus amics, va deixar d’anar-hi sense cap avís. Després d'unes setmanes, un amic del grup decidí visitar-lo. Era una nit molt freda. El va trobar sol, assegut a la vora de la xemeneia. Endevinant la raó de la visita de l’amic, el conduí cap a una cadira prop de la xemeneia i es quedà quiet, esperant.
Es va fer una silenci greu. Ambdós homes contemplaven la dansa de les
flames. Al cap d’uns minuts, l’amic
examinà les brases, s’aixecà i, amb molta cura, seleccionà una, la més
incandescent, arraconant-la vers la paret de la llar. Tornà a asseure’s, romanen en silenci. L’amfitrió parava atenció, fascinat i quiet. Al cap
d’una estona, la flama de la brasa solitària començà minvà fins que el seu foc
es va apagar. Ni una sola paraula. Però abans de sortir, l’amic manipulà el
carbó fred i inútil, posant-lo de nou en mig del foc. Quasi immediatament tornà encendres,
alimentat per la llum i la calor dels carbons ardents al seu voltant. Quan l’amic arribà a la porta per anar-se’n,
el seu amfitrió li va dir: “Gràcies per
la visita i el bell sermó”.
Als membres d'un grup val
recordar-los que tots ells, els amics, formen part de la flama i que, allunyats
del grup, perden tota la seva brillantor.
24 gener 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada