I
ES VA PRODUIR UN GRAN SILENCI...
Spencer Tracy probablement és
considerat com un dels millors actors, si no el millor, dins la història
cinematogràfica nord-americana. Tracy ja és mort, però continua ocupant un lloc destacat dins la comunitat artística. Durant tota la seva vida, sempre va rebre
copets a l’espatlla dels seus companys actors. Era considerat com “l’actor d’actors”.
El nostre fill, que de sempre
ha tingut un gran interès per l’art dramàtic, fa unes nits ens explicà una
anècdota d’en Tracy, que pensà ens podria interessar. En part perquè sap que
els seus pares comparteixen el seu interès per l’art dramàtic, encara que no compartim
el seu talent, ja que és conscient de la preocupació del seu pare pel que és
fonamental.
Un grup d’actors es trobava discutint
sobre la seva professió i el que es requereix per convertir-se en un gran
artista. Què s'ha de fer? Quin era el gran secret? Els aspirants joves eren
els més interessats.
Hom es pot imaginar les
respostes, sobretot si ha tingut alguna relació amb la comunitat d’actors. “S'ha de viure el paper”, “Es te que
involucrar-se emocionalment amb el personatge
de l’obra”. Ara recordo una obra col·legial
en la que treballàvem la meva esposa i jo, i en la que el director volia que deixéssim
de veure’ns (encara no érem casats) per què així ella i el seu “partenaire” poguessin
involucrar-se emocionalment fora de l’escena.
Creia que això ajudaria a millorar la seva actuació. No li vàrem fer cas.
Es pot suposar que va haver-hi
molts suggeriments d’aquest tipus. De
qualsevol manera, finalment li va tocar el torn d’opinar a Spencer Tracy. Per descomptat, tot el món es posà alerta per
escoltar el que podia dir el gran actor. Quin era el secret per convertir-se en un gran artista? Què era el més important?
“Aprendre bé el guió”,
digué Spencer Tracy.
C. Dean Fales – 1.972
3 gener 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada