HEU SENTIT PARLAR DE LA
LLEI DE
PARKINSON ?
La Llei de Parkinson diu:
“La feina ens ocupa tot el temps de què disposem per fer-la.”
Un reconeixement d’aquesta llei és un antic proverbi: “Si vols que es
faixi una cosa, fes-la fer per una persona que es manifesti molt enfeinada .”
Abans de jubilar-nos, quant encara treballàvem, alguns de nosaltres havíem arribat a pensar
sobre el què podien estar fent les nostres esposes a casa, durant tot el dia. Cóm i en què emplenaven el
seu temps? Per
què ens deien que no donaven l’abast? I pensàvem que, si els hi preguntàvem,
ens dirien, amb gran convicció,
quant ocupades, ocupades, ocupades havien estat.
No sabíem entendre, cóm podien estar tan enfeinades per fer tan poca
cosa. Elles no podrien entendre com les podíem qüestionar.
Pot ésser ara, en què per l'edat o altres circumstàncies som a casa, veiem i apreciem més la
feina que fan les nostres esposes, si tenim encara la sort de tenir-les.
És la Llei de Parkinson! Utilitzem tot el temps de què disposem amb tot allós que hem de fer.
Si tenim moltes coses per fer,
trobem temps per fer-les. Si tenim poques coses per
a fer, utilitzem tot el nostre temps per fer-les.
Bé, aquest missatge va dirigit
als homes i, la Llei de Parkinson, ha sigut l’excusa per fer un
reconeixement públic del molt que arriben a fer les senyores quan porten una
casa.
15 juny 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada