ALGÚ
SEMPRE PAGA
Estic convençut que una de les lleis que mai serà derogada, és la llei de causa i efecte.
Això no obstant, tots els esforços dels moderns educadors, enginyers socials i polítics d’extrema (?) , sembla que van encarrilats en sentit contrari. Però la realitat és que tots nosaltres seguirem conreant el que sembrem. I considero que és un acte deslleial fer creure a la gent en quelcom diferent.
Quan
és permet als estudiants anar a les escoles sense que estudiïn, i passin d’un
grau al seguen sense
tindre les qualificacions necessàries, no es tan
sols enganyós sinó que també resulta tràgic. Es una
tragèdia doncs surten de l’escola sense una educació adient. Encara es més tràgic perquè se’ls hi ha fet creure en quelcom que no és cert.
Quan
es fa creure a la gent que el món els hi deu benestar ja sigui que treballin o
no, es una
deslleialtat, no tan sols vers aquesta gent sinó vers tota la comunitat.
Quan
els que violen les lleis són excusats per
les seves accions i no se’ls hi exigeix cap responsabilitat personal a causa
del fet que la falta es culpa de
la “societat”, solament s’està promovent més i més grans violacions a la llei
i, a la llarga, un càstig més sever.
Quan
alguns de nosaltres treballàvem, desde el
més alt executiu fins al més humil obrer, si exigíem i rebíem
més del que produíem, al final sols podia generar en una inflació implacable.
Per
a cada una de les nostres accions, hi ha sempre una reacció. Mai s’aconsegueix
quelcom per res. Si no paguem nosaltres, algú ha de fer-ho. Es molt senzill i molt bàsic:
“No hi han empanades gratis”
C. Dean Fales
22 juny 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada