LA NECESSITAT DE SER
NECESSARI
Un noi jove preguntava a un vell anacoreta: “Quina és la càrrega més pesada en la vida?”
– El vellet contestà tristament: “No tindre res que carregar”.
Dostoievski, en La Casa de la Mort, deia: “Si volguéssim reduir un home al no-res, castigar-lo atroçment, acoquinar-lo de tal manera que qualsevol criminal tremolaria davant de semblant condemna – solament caldria donar al seu treball un caràcter de completa inutilitat... Faci-li buidar aigua d’una galleda a un altre, o portar sorra des d’un lloc a un altre; llavors estic segur que passats uns quants dies, el presoner es penjarà, cometrà crims punibles amb la mort, abans de seguir visquen en una condició tan abjecta i tolerant tants turments”.
El Dr. Frederich Herzberg, promotor de la campanya per l’enriquiment del treball diu que la manera en què es tracta a la gent -millor sou, millors condicions de treball, menys hores de treball- essencials com són, no resulten tan motivadores com la manera en què s’utilitzen les seves habilitats.
17 juliol 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada