FINS A CERT GRAU
A través dels anys, he tingut el privilegi d’ajuntar-me amb algunes persones molt ben educades. Sorprenentment, un gran nombre d’aquestes persones no tingueren l’oportunitat d’assolir una educació escolar de gran nivell. M’he preguntat moltes vegades si la manca d’una bona educació escolar els va ajudar o els perjudicà. Sens dubte tots creuen que fou un perjudici. Jo no n’he estic tan segur.
Va ser Ciceró qui digué: “L’habilitat natural sense educació, enlaira l’home més freqüentment a la virtut i a la glòria, que no pas l’educació sense l’habilitat natural”.
El que compta és l’habilitat; més el desig i la determinació d’utilitzar aquesta habilitat per fer quelcom productiu i d’utilitat. L’escolaritat ajuda solament fins al grau en què augmenti l’habilitat, estimuli el desig i enforteixi la determinació.
A més, molts de nosaltres tenim la tendència de jutjar l’educació d’una persona en funció del numero d’anys que ha estudiat. I això no es necessàriament cert. A vegades l’únic que pot garantir els anys d’escolaritat és que la persona serà aquest número d’anys més gran, quan surti de l’escola o universitat.
Per què portar tota això a col·lació? Per descomptat, sóc partidari d’una educació formal. Si una persona té la sort de poder estudiar amb professors amb vocació educacional, que tinguin caràcter, criteri i habilitat, mai pot deixar d’ésser un avantatge.
Tot el que estic tractant de senyalar és que hi ha moltes persones excepcionalment ben educades i amb gran habilitat, que varen tenir que assolir-lo amb els seus propis mitjans; però ho varen aconseguir. Seria un tremend desaprofitament si un sistema de castes, basat en els anys d’educació oficial, negués a aquesta gent i a la societat l’ús complet del seu potencial.
Va ser Ciceró qui digué: “L’habilitat natural sense educació, enlaira l’home més freqüentment a la virtut i a la glòria, que no pas l’educació sense l’habilitat natural”.
El que compta és l’habilitat; més el desig i la determinació d’utilitzar aquesta habilitat per fer quelcom productiu i d’utilitat. L’escolaritat ajuda solament fins al grau en què augmenti l’habilitat, estimuli el desig i enforteixi la determinació.
A més, molts de nosaltres tenim la tendència de jutjar l’educació d’una persona en funció del numero d’anys que ha estudiat. I això no es necessàriament cert. A vegades l’únic que pot garantir els anys d’escolaritat és que la persona serà aquest número d’anys més gran, quan surti de l’escola o universitat.
Per què portar tota això a col·lació? Per descomptat, sóc partidari d’una educació formal. Si una persona té la sort de poder estudiar amb professors amb vocació educacional, que tinguin caràcter, criteri i habilitat, mai pot deixar d’ésser un avantatge.
Tot el que estic tractant de senyalar és que hi ha moltes persones excepcionalment ben educades i amb gran habilitat, que varen tenir que assolir-lo amb els seus propis mitjans; però ho varen aconseguir. Seria un tremend desaprofitament si un sistema de castes, basat en els anys d’educació oficial, negués a aquesta gent i a la societat l’ús complet del seu potencial.
C. Dean
Fales (1.968)
31 juliol 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada