LA DOTZENA DEL FLEQUER
“En els vells temps”, com el meu nét fa referència als dies de la meva adolescència, era costum que els forners, al vendre una dotzena de galetes, en posessin una de més a la bossa. El client en realitat rebia 13 galetes per al preu de 12. De manera que 13 s’arribà a conèixer com “la dotzena del flequer”.
En la “dotzena del flequer”
hi ha un principi molt important. Donar
quelcom extra és realment la base de qualsevol progrés en el món, ja que, el
progrés, és simplement el resultat de l’esforç extra que va més enllà del que
bàsicament es requereix.
Un
venedor extraordinari, amb qui vaig treballar, em comentà un dia que ell
realment no es preocupava massa per estar mal pagat. El que realment el preocuparia -deia ell-
seria la possibilitat d’estar sobrepagat. Cada dia tractava d’assegurar-se a si mateix, mentalment, que ell era
més valuós per als seus clients i per la seva empresa, que el que li
pagaven. És difícil produir un millor programa
de seguretat personal i de progrés.
A l‘igual que la
misericòrdia, “la dotzena del flequer” és “dues vegades beneïda”. Beneficia al que la rep però, sens dubte, i
en molt major grau, beneficia també al que la dona.
C. Dean
Fales (1961)
05 juny 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada