C O M P A N Y I A
Ja de nit, vaig rebre
una trucada telefònica d’un molt bon amic meu.
Em va agradar molt sentir la seva veu.
El primer que em preguntà fou: “Com
estàs?”
I sense saber per
què, li vaig respondre: “Molt sol”.
- “Vols que parlem?” –em digué. Li respongué que sí.
- “Vols que vingui a casa teva?” – Sí.
Penjà el telèfon i,
en menys de quinze minuts ja estava sonant el timbre de casa. Li vaig parlar durant hores de tot, del meu
treball, de la meva família, de la xicota, dels meus deutes..., i ell m’escoltà amb molta atenció.
Se’ns
va fer de dia,
vaig quedar mentalment molt cansat;
m’havia fet molt de bo la seva companyia i, sobre tot, que m’escoltés,
que em donés suport i que em fes veure els meus errors. Em sentia molt
comprès i a gust. Quan el meu amic va notar que jo ja em trobava
millor, em va dir:
- “Bé, me’n vaig, haig d’anar a treballar”.
Em va sorprendre i li
digué:
- “Per què no m’havies dit que havies d’anar a
treballar? Mira l’hora que es, no has dormit gens, té pres el teu temps tota la
nit”.
Ell somrigué i em va
dir:
- “Cap problema, per això estem els amics”.
Jo em sentí feliç i
orgullós de tenir un amic així. El vaig
acompanyar fins el portal. Mentre ell caminava
cap al seu cotxe, li vaig cridar des de lluny:
- “I a tot això, per què em vas trucar de nit
tan tard?”
Ell va tornar i em
digué en veu baixa: “Es que volia donar-te
una notícia”...
- “De què es tracta?”
- “Vaig anar al metge i em digué que estic
molt malalt”.
Vaig quedar mut. Ell somrigué de nou i em va dir:
- “Ja en parlarem d’això. Que tinguis un bon dia”... es donà la volta i se’n va anar. Va passar un bon rato fins que vaig assimilar
la situació, i em vaig preguntar una i altra vegada, perquè quan em preguntà
com estava, em vaig oblidar d’ell i sols vaig parlar de mi? Com va tindre la força de somriure’m, de
donar-me ànims, de dir-me tot el que em digué, trobant-se ell en aquesta
situació... Això es increïble...
D’ansa llavors ma
vida ha canviat. Solc ésser menys
dramàtic amb els meus problemes i gaudir més de les coses bones de la
vida. Ara aprofito més el temps amb la
gent que estimo.
“El que no viu per
servir... no serveix per viure”... La
vida és com una escala de mà, si mires cap amunt sempre seràs l’últim de la
fila; però si mires cap avall veuràs que hi ha molta gent que voldria estar en
el teu lloc.
Atura't a escoltar i
ajuda els teus amics. Et necessiten!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada