Viatges i Sortides - EXCURSIÓ A VILABERTRAN I CASTELLÓ D’EMPÚRIES - 22/11/2014

                                        EXCURSIÓ A VILABERTRAN

I CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Novembre 22, dissabte; sortida dels punts habituals a les 08,00 hores, amb direcció cap a Figueres.  Vàrem fer una paradeta a un àrea de l’autopista per esmorzar, evacuar i respostar.  Ni sol ni pluja, ni fred ni calor, temperatura agradable al llarg de tota la sortida.

Seguirem el nostre trajecte fins a arribar al poble de Vilabertran; es tracta d’una vila  emmurallada, amb carrers estrets i evocadors d’una època medieval.

  

Vàrem visitar, amb guia, el Monestir de Santa Maria.  Una edificació d’estil romànic documentada entre els anys 954 i 986, fundada per Pere Rigald, i que aplegà una comunitat de clergues que adoptarem les regles de Sant Agustí,

Durant la Guerra Civil espanyola, aquest edifici es convertí en un dipòsit de munició militar.  Avui dia es tracta d’un monument declarat bé cultural d’interès nacional des del 1930.  Actualment forma part del Museu d’Història de Catalunya.

L’Església de planta basilical de tres naus,  és popularment coneguda com la primera catedral basílica de Catalunya, per la seva antiguitat.

El Claustre és de planta trapezoïdal amb jardí central i envoltat per diverses dependències, en una de les quals ens projectaren un documental sobre la història del Monestir.

Vàrem passejar per els carrers del barri antic i, a destacar, que el que menys vàrem veure fou persones per els carrers.  Semblava un poble fantasma.

Tot seguit, sortirem cap a Castelló d’Empúries, terra de trobadors.  Fou l’autèntica capital medieval de l’Empordà i, el seu comtat, un dels darrers a unir-se a la Corona d’Aragó.  Precisament, el castell de Torroella de Montgrí, era construït per combatre al Comte d’Empúries, i resultà inacabat doncs, l’adhesió fou feta mentre era construït.

Deien “Castelló vila major, tot són jutges i notaris”, per ressaltar la seva importància i notorietat.

Allí vàrem visitar l’església de Santa Maria, la “Catedral de l’Empordà”, exponent del gòtic català, construïda sobre una església romànica primitiva.  Es tracta realment d’una basílica.  L’escriptor Josep Pla considerava que era el monument religiós més important de les terres gironines, després de la Catedral de Girona.  Dedicada a l’Assumpta, té un gran altar d’alabastre, extraordinari. 

Seguidament ens desplaçarem fins a Empúria Brava, recorrent la via per on discorren i comuniquen gran quantitat dels canals, admirant els iots amarrats i les luxoses edificacions que els bordegen. 

Aquesta visita, no prevista, fou una maca sorpresa. I allí es justificà el no haver vist població pels carrers de Vilabertran i Castelló d’Empúries.  Tots estaven en aquell mastodòntic mercat setmanal que, cada dissabte, es celebra a Empúria Brava, al llarg de tot el seu passeig marítim.

I, a dinar, que ja era hora, davant mateix del Casino de Peralada:  amanida catalana inclouen embotits empordanesos, galets farcits de carn amb salsa de bolets i un  xic de paté (deliciosos), vedella a la jardinera, gelat per postra, cava, cafè i gotes; apart, clar està de pa, vi embotellat de la regió i aigua.

Després d’una estona de sobretaula, vàrem visitar el Casino.  Acurat control a l’entrada.  Per l’hora, sols les màquines en funcionament i deunidó el nombre de persones que hi jugaven.  La gran sala de joc, decorada amb tapissos gegantins portats dels Països Baixos, mobles luxosos... 

Fórem obsequiats amb una copa de cava Peralada.  Veiérem les sales on es juguen campionats de pòker i altres.  Uns lavabos de cine. . .

I tornarem cap a Premià de Dalt, delitats per l’espontaneïtat de la guia i, finalment, escoltant i cantant l’himne del Casal de la Gent Gran.

Bona sortida!

5 desembre 2014