UN
CANT ALS IGNORATS
Cada vegada que ens acostem a
final d’any, sento ganes de fer un cant als ignorats; potser és l’època de
l’any el que ho provoca. Són aquelles
persones, aquells realitzadors, sense els quals cap associació o organització
civil o pública podria mai desenvolupar la seva missió. Aquesta és la gent que molt poques vegades
apareix a escena. No tenen títols
impressionants. No esperen ni reben
favors ni prerrogatives especials.
Aquesta és la gent a la qual
preguntem o demanem: Pots fer-ho?, i contesten: “Tractaré de fer-ho” o, “Ho faré el millor que pugui”. I quasi sempre el seu millor esforç és
suficient per desenvolupar satisfactòriament la tasca encomanada. En el nostre cas són els components de la
Junta que tira endavant l’Associació; no
exigeixen res i no reben res. Però, què faríem
sense ells!
Ja ampliant-ho a altres grans
o petites institucions i organitzacions arreu del món, aquests són els
verdaders cavalls de treball del nostre planeta!
Els cavalls de treball no són
del tipus elegant. No se’ls hi dóna
molta atenció ni cura. No els hi salten
els ulls ni tiren guitzes contra les parets de les seves quadres. No se’ls hi col·loquen flors al voltant del
coll pel fet de guanyar una cursa que no produeix res més que excitació .
Però si hem d’alimentar aquest
món, algú ha de llaurar els camps, sembrar-los i conrear-los. Quan analitzem els
fets en funció de la seva verdadera importància, això és molt més valuós que
guanyar una cursa amb un quilòmetre d’avantatge.
De manera que – cantem una
cançó en honor dels ignorats. També hi
ha molts pura sang entre ells.
Adaptació d’un missatge
de C. Dean Fales
22 desembre 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada