Dèiem ahir - UN CANT ALS IGNORATS - C. Dean Fales - 22/12/2014





UN CANT ALS IGNORATS


Cada vegada que ens acostem a final d’any, sento ganes de fer un cant als ignorats; potser és l’època de l’any el que ho provoca. Són aquelles persones, aquells realitzadors, sense els quals cap associació o organització civil o pública podria mai desenvolupar la seva missió. Aquesta és la gent que molt poques vegades apareix a escena. No tenen títols impressionants. No esperen ni reben favors ni prerrogatives especials.

Aquesta és la gent a la qual preguntem o demanem: Pots fer-ho?, i contesten: “Tractaré de fer-ho” o, “Ho faré el millor que pugui”. I quasi sempre el seu millor esforç és suficient per desenvolupar satisfactòriament la tasca encomanada. En el nostre cas són els components de la Junta que tira endavant l’Associació; no exigeixen res i no reben res. Però, què faríem sense ells!

Ja ampliant-ho a altres grans o petites institucions i organitzacions arreu del món, aquests són els verdaders cavalls de treball del nostre planeta!

Els cavalls de treball no són del tipus elegant.  No se’ls hi dóna molta atenció ni cura. No els hi salten els ulls ni tiren guitzes contra les parets de les seves quadres. No se’ls hi col·loquen flors al voltant del coll pel fet de guanyar una cursa que no produeix res més que excitació .

Però si hem d’alimentar aquest món, algú ha de llaurar els camps, sembrar-los i conrear-los. Quan analitzem els fets en funció de la seva verdadera importància, això és molt més valuós que guanyar una cursa amb un quilòmetre d’avantatge. 

De manera que – cantem una cançó en honor dels ignorats. També hi ha molts pura sang entre ells.

Adaptació d’un missatge de C. Dean Fales  
22 desembre 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada