SOBREPOSAR-SE ALS OBSTACLES
El meu avi patern va ésser un
rude pioner que, quan era un jove de 18 anys, es va instal·lar i netejar la seva
pròpia granja de unes set hectàrees, en el nord de Michigan. El perquè va escollir aquesta àrea, no ho
sabré mai. Era una zona de terra pobre,
sorrenca, plena d’arbres que va haver de talar a cops de destral, per adonar-se
que la terra eras plena de pedres. No parlava
molt i era tan independent com un ocell. En els seus darrers anys, es va suavitzar una mica i, a vegades, ens contava
anècdotes sobre els seus anys difícils, no dels difícils anys inicials – tots
ho van ésser.
Una vegada ens va explicar
sobre un camp a on hi havia una gran roca contra la que va rompre diverses
arades i una conreadora. Cada vegada que això passava, s’enfadava tant que fins
i tot escopia. Era profundament religiós
i mai renegava. Després d’un temps, la
roca es convertí en una veritable preocupació. Les arades i les conreadores eren molt cares per a una família amb aquestes circumstàncies, per el que un
dia, després d’haver trencat una arada més, es va decidir a resoldre el
problema.
Quan el meu avi ficà la barra
de ferro sota la roca, es va sorprendre al veure que tenia tan sols uns quants centímetres
de gruix i que la podia trencar fàcilment. Molts anys després quan en parlava d’ella, somreia al recordar quants
problemes li havia causat aquella “roca” i quan fàcil havia sigut desfer-se’n
d’ella.
“Nois”, ens digué, “vaig
aprendre quelcom d’aquella roca. Si en lloc
de llaurar al voltant dels problemes, els resols a mida que se’ns van presentant, us evitareu moltes preocupacions i
disgustos. La majoria no son tan grans
com semblen”.
C. Dean Fales (l.979)
17 agost 2014
* * *
* * * * * * * * * *
Diuen que: “No es
tan ferotge el lleó com el pinten”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada