DONAR AMOR . . .
En una ocasió, un professor de l’ Universitat John Hopkins, dels Estats Units, trobà un estudi d’investigació que havia estat escrit feia ja vint-i-cinc anys. Era un estudi sobre la formació de 220 alumnes negres dels barris baixos de Nova York.
Com a conclusió l’estudi havia pronosticat que el 90% d’aquests alumnes acabarien a la presó en algun moment de les seves vides.
Al adonar-se del potencial de seguiment d’aquell estudi, el professor envià a un grup dels seus estudiants per recollir informació sobre la situació actual d’aquests 220 alumnes. De tots ells, sols varen poder localitzar-ne a 198.
Per la seva sorpresa, les indagacions varen revelar que sols quatre d’aquells estudiants havien estat a la presó. Aquesta conclusió era tan llunyana de l’original, que el va motivar a continuar la investigació. Descobrí que una mestra, en particular, els hi havia donat classe al 75% de tots ells. Llavors va intentar localitzar a la docent i aconseguí esbrinar a on vivia.
Aquesta senyora, ja molt gran, vivia en un asil per ancians, pràcticament abandonada. Li varen fer solament dues preguntes: “Quin mètode especial va utilitzar? Quin pla d’estudis dissenyà per aquests 198 estudiants?
Ja se n’havia oblidat d’aquells alumnes, de fet, ja s’havia oblidat de quasi tot el seu passat. Simplement va dir: “No sé. Bé..., els hi vaig donar amor.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada