Dèiem ahir - L’ARC DE SANT MARTÍ D’EN FINIAN - C. Dean Fales - 1/11/2015




L’ARC DE SANT MARTÍ D’EN FINIAN

Dos dels meus caps, en Dean Fales i en Vince Bergman, varen treballar junts, com staffs de la regió oriental de EE.UU. La ciutat de Nova York quedava inclosa en aquella regió i, de tant en tant, els dos companys passaven allí el cap de setmana. I si en aquestes ocasions tenien temps i, el més difícil, si tenien diners, anaven a Broadway a veure una comèdia musical. Això era un fet extraordinari per un parell de pobletans de Michigan.

En una d’aquelles ocasions varen veure una obra titulada “Finian’s Rainbow”. Ens deia en Dean que no se’n recordava massa d’aquesta obra, solament que l’acció tenia lloc a Irlanda. Tenia un gran encís i era molt  divertida i alegra. I recordava una cosa més – una frase que va mantenir en el seu pensament durant  molts anys. Es deia en una escena entre un home blanc i altre de negre – no recordava exactament l’escena, però que acabava amb l’home de color dient-li al blanc: “Algunes persones veuen solament el que estan mirant”.

Per descomptat, el significat era que els ulls prejudicials de l’home blanc veien solament  la pell del negre. Mai veien més enllà. Per en Dean fou una escena i una frase que li produïren un impacte permanent.

Sembla que l’ambient racial de l’obra era incidental. Per suposat, real, però incidental. La mateixa tragèdia succeeix per multituds de raons – la majoria sense importància – la majoria superficials – la majoria dolentes. Tots nosaltres sabem de persones que “veuen sols el que miren”. Sabem el mal que això pot arribar a fer, quan injust és. Ens ha passat a molts de nosaltres.

Recordem el secret que la guineu digué al Petit Príncep al acomiadar-se. Era molt simple: “No es veu be sinó amb el cor.  El que és essencial es invisible a els ulls.”

Tractem amb gent. És la part més important de la nostra activitat quotidiana. Si volem ser verdaderament efectius, hem d’aprendre a veure més enllà d’allò que es superficial. Es necessita esforç, temps i paciència, però val la pena.


Adaptació d’un missatge de C. Dean Fales



1 novembre 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada