Diversos - 11 DE SETEMBRE 2015


11 SETEMBRE 2015


Diada Nacional de Catalunya, a on es rendeix homenatge al darrer Conseller en Cap de Barcelona que defensà les llibertats constitucionals de Catalunya fins al darrer alè contra l’absolutisme.  Aquesta diada que irònicament algú pensa que es commemorativa d’una derrota, és, en realitat, una reivindicació d’aquelles llibertats constitucionals que perdérem aquell setembre del 1714.

El nostre Casal no podia faltar en aquest acte i com cada any, junt amb la resta de la societat civil de Premià de Dalt, férem ofrena de flors al monument de Rafel Casanova.

Aquí tenim un petit recull de fotografies de l’acte, per cert, el més nombrós d’assistents que recordem haver presenciat.
















































Cal destacar que en els parlaments que presidiren aquest acte, es va evocar al nostre gran poeta Salvador Espriu, amb un recital conjunt del seu poema “La pell de brau” que, per si pot merèixer l’interès d’algú, reproduïm a continuació.


                   Diversos són els homes i diverses les parles,
     i han convingut molts noms a un sol amor.
 La vella i fràgil plata esdevé tarda
parada en la claror damunt els camps.
            La terra, amb paranys de mil fines orelles,
            ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.
            Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,
            des de les oliveres,
            l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
            "Diverses són les parles i diversos els homes,
            i convindran molts noms a un sol amor."

                       No convé que diguem el nom
           del qui ens pensa enllà de la nostra por.
           Si topem a les palpentes
           amb aquest estrany cec,
            on sinó en el buit i en el no-res
            fonamentarem la nostra vida?
            Provarem d'alçar en la sorra
            el palau perillós dels nostres somnis
            i aprendrem aquesta lliçó humil
            al llarg de tot el temps del cansament,
            car sols així som lliures de combatre
            per l'última victòria damunt l'esglai.
            Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
            si no són lliures.
            Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
            si no som lliures.
            I cridi la veu de tot el poble: "Amén."

           A vegades és necessari i forçós
            que un home mori per un poble,
            però mai no ha de morir tot un poble
            per un home sol:
            recorda sempre això, Sepharad.
            Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
            i mira de comprendre i estimar
            les raons i les parles diverses dels teus fills.
            Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
            i l'aire passi com una estesa mà
            suau i molt benigna damunt els amples camps.
            Que Sepharad visqui eternament
            en l'ordre i en la pau, en el treball,
            en la difícil i merescuda
            llibertat.


11 setembre 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada