UNA
AUTORITAT EN LA MATÈRIA
Durant molts anys, va haver-hi
un còmic en els Estats Units, nomenat Groucho Marx –un dels coneguts germans
Marx, de fama cinematogràfica. Groucho tenia
un enginy mordaç. Durant un temps protagonitzà
un programa de televisió. No recordo el
nom. Era un dels tants programes que enfrenaven
a un concursant davant d’un altre.
Groucho sempre els entrevistava abans d’iniciar-se el concurs. Aquesta era, realment, la millor part del
programa.
Una nit tenia a dos concursants;
un home i una dona. Aquesta era una combinació
perfecta pel tipus d’humor d’en Groucho.
Seguia fent preguntes
relacionades amb nens... referint-se a
tota classe de situacions i problemes. “Que faria si... ?” preguntava.
A la psicòloga sense fills mai
li va faltar una resposta ni dubtà un sol instant abans de respondre. No hi havia cap situació suggerida que ella
no sabes com conduir-la. Hom no podia
menys que admirar-la per la confiança que mostrava amb ella mateixa. Mai havia tingut família, però coneixia totes
les solucions.
El pobre pare de vuit o deu, no mostrà tal seguretat sobre com conduir les situacions plantejades per
Groucho. Quasi sempre bellugava el cap i
deia: “No ho sé. Tots ells són tan
diferents. . .”
Es molt típic. Les experiències pràctiques i sovint ens fan
molt conscients del fet que no hi ha solucions còmodes. Les coses no són tan senzilles com les fan aparèixer
en els llibres de text.
A vegades penso que deu ésser
horrible estar casat amb una psicòloga d’infants. Una com la del programa, almenys. Em diuen que tampoc és molt agradable
reportar a una autoritat de segona mà...
C. Dean
Fales (1966)
11 gener 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada