Dèiem ahir - SIGUI ESPECÍFIC, CONCRET. . .! - C. Dean Fales - 19/01/02015

SIGUI ESPECÍFIC, CONCRET. . .!

Alguna vegada s’ha trobat amb un amic pel carrer, del que s’ha acomiadat tot dient: “Ens hauríem de reunir un d’aquests dies”. S’han reunit realment desprès?

Alguna vegada li ha dit a un amic seu: “M'agradaria que tu i la teva senyora coneguéssiu a la meva esposa. Vingueu a visitar-nos”. Varen vindre algun dia? Quina fora la seva reacció si s’haguessin presentat inesperadament?

Alguna vegada li ha dit al seu marit (o muller): “Tenim que deixar de gastar tant. Hem de reduir les nostres despeses”. Va passar res?

Certament seria l’excepció, no la regla, si quelcom hagués succeït en qualsevol d'aquests exemples o en molts d’altres que podríem afegir i mai succeiria res si continuem parlant de generalitats vagues. Tenim que esser específics, més concrets. . .

Quan feia el servei militar, teníem un sergent que era molt específic. Entrava al menjador per anunciar quelcom, i deia:

“Aquesta tarda, firmen la nòmina. Vull que tots vosaltres formeu en fila, en ordre alfabètic davant l'oficina d’Intendència. Això vol dir que les “B’s” seguiran a les “A’s”.  Us vull a tots alineats a les 18,30 i, per Déu, que no estic dient a les 18,31.  Més val que estigueu allí a temps perquè, sinó, us juro que me les pagareu”

Això es ser específic !

Divertit? És clar. Però tots enteníem el que teníem que fer, i per que ho teníem que fer. Quan ho teníem que fer i el que passaria si no fèiem el que teníem que fer. És una bona fórmula i sol donar bons resultats.

C. Dean Fales (1.968)

19 gener 2015