L’ENTUSIASME
Si preparéssim
una xerrada, una presentació o un discurs sobre un tema determinat, i donéssim la seva presentació en
públic a un jove entusiasta i a un altre que sigui tard de moviments, lent d’expressió i que parlés, el que es diu, entre dents; i després els escoltéssim a cada un d’ells, no ens seria fàcil reconèixer que es tractava
de la mateixa presentació.
Hem de fer entusiasmar a aquells a qui presentem una idea o
projecte, fen ressaltar els beneficis que els hi estem oferint. Però, som nosaltres qui hem d’encomanar aquest
entusiasme.
Les millors idees i projectes poden semblar-li sense valor al nostre interlocutor per la manca d’entusiasme a la nostra veu o per l’absència d’entusiasme en l’expressió dels nostres ulls.
Recordo un matí, de
camí entre el pàrking i
l’oficina, vaig trobar dos pobres que
demanaven almoina en el mateix bloc d’edificis. Un duia un cartell corrent que
deia: “Una almoina pel pobre
cec” – l’altre duia, penjat al coll,
un lletreró que hi deia: “Veritat que fa un matí preciós ?”
Qui creuen que se’n va emportar l’almoina
?
L’entusiasme pot molt bé ésser, i quasi sempre
ho és - la diferència.
C. Dean Fales – (desembre
l.969)
27 juliol 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada