POSEM-SE EL “SALACOT”
D’EXPLORADOR
(Continuem amb la”
Llegenda Oriental del Segle XX”)
Recomanable la prèvia lectura de:
La Llegenda Oriental
del Segle XX – 25 novembre 2013
Un tresor amagat - 30 decembre 2013
Parc del Paradís - 26 gener 2014
Era
l’any 1.974, quan vaig visitar, per
primera vegada, l’illa canària de
Tenerife. I la meva
vella experiència es repetí.
Dins
del Jardín Botánico del Puerto de la Cruz, vaig poder admirar centenars d’arbres tropicals, provinents de tot el món. I confesso que vaig sentir esgarrifança al llegir,
en el programa guia, el següent text que reprodueixo literalment:
“El
Jardín de la Orotava fue fundado por Real Orden de 17 de Agosto de 1.788, siendo Rey Carlos III. En ella se encargaba al Marqués de Villanueva
del Prado que estableciera un plantío, en el terreno que juzgase más adecuado, para
sembra y cultivar semillas y plantas procedentes de América y Asia”. Dicen que,
después de buscar la buena tierra de la isla, el Marqués de
Villanueva del Prado escribió al Rey una
carta, en la que le decía: “Señor, he hallado en la isla de Tenerife un lugar
donde la tierra es tan fértil y tan buena que cualquier cosa que plantamos en
ella crece con exhuberancia, a veces, mayor que en su propio lugar de origen. Aquí, Señor, en el valle de la Orotava, está
la mejor tierra de la isla”.
Coneixem la nostra pròpia illa ? Coneixem, amic lector, la nostra pròpia terra ?
Hi
ha persones que es preocupen inútilment, desitjant tenir habilitats o qualitats que veuen en els
altres, sense preocupar-se per explorar les pròpies. En aquest sentit, tal vegada valdria la pena
que considerem molt seriosament la nostra pròpia personalitat com una illa de Oahú, una illa de Tenerife, “una illa
per descobrir i colonitzar”; una illa
que està esperant que nosaltres mateixos li descobrim una bona terra, la terra
millor, per plantar-hi el que més desitgem.
En definitiva, per
aconseguir, amb les nostres pròpies
habilitats, els objectius que ens proposem.
Posem-nos
doncs, el “salacot” de colonitzadors i internem-nos
dins l’intrincada selva de la nostra personalitat. Solament així podrem arribar a trobar la bona
terra de la nostra illa personal.
. . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . .
Eduardo Criado 1.975
2 març 2014
(seguirà)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada