L’OLLA DE FANG I L’OLLA DE
FERRO
L’olla
de ferro li proposà a l’olla de fang de
fer un viatge; però aquesta es va
excusar tot dient que era millor quedar-se al costat del fogó, doncs al viatjar
podria ensopegar i trencar-se; digué:
-
Per tu que tens la pell més dura, no veig inconvenient.
-
Jo et guardaré dels perills -replicà l’olla de ferro- Si alguna matèria dura t’amenacés,
jo em posaria davant teu i et salvaria al moment.
L’argument
va persuadir a l’olla de fang i junt amb la seva companya, l’olla de ferro, va rempendre
la marxa. Caminant, caminant, ensopec
va, ensopec ve, llençades una contra l’altra al més petit inconvenient. L’olla de fang és la que més pateix i, encara
no han fet cent passos, la seva companya, sense voler, la trenca en cent trossets,
sense donar-li temps tan sols per queixar-se.
Sols
ens hem d’ajuntar amb els nostres iguals, si no volem patir la sort de l’olla
de fang.
Jean de La Fontaine (1.621 –
1.695)
7 març 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada