NO
TOTS ELS DONS SÓN D’OR
Samuel Johnson digué en una ocasió que
l’elogi, igual que l’or i els diamants, deuen el seu
valor a la seva escassetat.
Malauradament,
això probablement és cert. La majoria de nosaltres no ens trobem patint,
precisament per haver-ne rebut massa d’ells. Tots semblen molt difícils
d’aconseguir i, quan els obtenim, els atresorem. També és cert que, si l’or o
els diamants es repartiren lliberalment, perdrien el seu valor. Però aquesta és
una possibilitat que no ens ha de preocupar.
Alguns
de nosaltres som com el vell neo-inglès anomenat Eban,
que, com també molts com ell, parlava molt poc i, quan ho feia, deia les
coses de molt mala gana.
Una
nit, Eban es
trobava assegut en el portal de casa seva, junt amb la seva muller. El dur treball del dia, l’excel·lent sopar i la nit tan tranquil·la que
feia , és
varen combinar per suavitzar l’aspra vell. Es va retirar la pipa de la boca, és girà cap
a la seva muller i li va dir: “Júlia, quan penso amb el que has significat per
mi durant tots aquests anys, . . . no sabria dir-ho amb paraules . . .”
Sens
lloc a dubtes, la bona dona d’en Ebans sabia
que ell l’estimava i, després de tants anys passats junts, segurament comprenia
al seu home. Però, degué ser molt bo
escoltar aquesta admissió tan difícil, tan sentida i, . . . tan maca.
L’elogi ben merescut és un preu molt petit per pagar la lleialtat, un treball ben fet, un esforç extra. Pro, com els diamants i l’or, pot ser d’un valor incalculable per aquells
que el reben.
C. Dean Fales
4 novembre 2.013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada