LLEGENDA
MENORQUINA
Menorca, com la majoria de les
illes, és terra de llegendes. Vàrem
visitar-la ara fa uns set anys. I, en
cada una de les excursions que vàrem fer, la guia ens obsequiava amb una
llegenda relacionada amb el lloc que visitàvem. Una d’elles em va quedar molt gravada, la de “sa nau des tudons”. Era com una cabana feta de pedres enormes i ens
va fer notar que n'hi faltava solament una a dalt...
Sembla ésser que, ja fa molts
anys, a Menorca hi vivia una raça de gegants, ja en decadència, a l’extrem que
solament hi quedaven dues famílies. Una
situada al nord-oest (prop del que ara coneixem com Ciutadella) i l’altra vivia
al sud-est (tal vegada prop del que ara es Maó). La primera estava composta per un pare i dos
fills en edat de casori, i la segona per un pare i una sola filla
joveneta. A l’objecte de perpetuar
l’espècie ambdós pares acordaren casar la noia amb un dels xicots, però, amb quin?
Deixaren que la noia decidís,
però al no saber fer-ho, els dos nois li oferiren: un construir una nau amb
grosses pedres, quasi ciclòpies, per refugi i habitacle de la noia; l’altre li
oferí obrir un pou a la roca viva fins a trobar-hi aigua per què la noia en
pogués beure i rentar-se. Els pares acordaren que qui dels dos acabés primer
l’obra compromesa, seria l’afortunat continuador de l’espècie.
Ambdós nois es llançaren al
treball amb entusiasme i força. Al cap de pocs dies, quan un d’ells passava a
pas lleuger prop del pou portant sobre les espatlles una voluminosa pedra, la
darrera, sentí un crit provinent del fons del pou tot dient: Aigua!
He trobat aigua! Amb continguda ràbia qui duia la enorme i
ultima pedra s’aturà, tornà a la vora del pou i, en un moment de ceguera llançà
la gran pedra dins del pou, aixafant al seu germà que morí.
Penedit i desesperat pel que
havia fet, va córrer fins un penya-segat i amb un salt al buit es va anar a
estavellar al fons i també morí.
La noia, frustrada i
entristida, va entrar dins la nau inacabada i allí diuen va morir de pena i
dolor. I així s’extingí la raça de
gegants a Menorca,... terra de gegants i de llegendes...
* * *
* * * * * * * * * *
Aquest article fa el número 100 dels que
portem incorporats a la pestanya de DÈIEM
AHIR d’aquest Blog. Han transcorregut
doncs, 100 setmanes (quasi dos anys) en les que hem intentat donar vida a
aquest Blog del Casal. Gràcies a tots
per seguir-nos.
18
octubre 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada