CAL
PREDICAR AMB L’EXEMPLE
Durant el comandament de Napoleó
Bonaparte a la ciutat de París, després del 13 veremari*, la manca de queviures
donà lloc a diversos aldarulls.
Un dia, començant
el poble a amotinar-se a les portes de les fleques per haver-hi faltat el pa,
va sortir Bonaparte, junt amb el seu estat major, per recórrer la ciutat i procurar mantenir la tranquil·litat pública. Aviat es veié envoltat d’una multitud de
populatxo, principalment dones, demanant a crits que se’ls hi donés pa. La gentada i el tumult creixia per moments, i
la situació ja es feia critica, quan una dona corpulenta i extremadament
grassa, es feia notar per la vehemència dels seus gestos i paraules, excitant
als sublevats per què no cedissin. Cridava:
“Aquest eixam de xarreterilles – dirigint-se
al grup d’oficials – s’està burlant de
nosaltres, amb tal que ells mengin i engreixin, poc els importa que el pobre
poble mori de fam”. Tan prompte la va
escoltar, Bonaparte, que llavors estava molt prim i flac, li respongué amb veu
alta: “Vaja, tia! Mireu-me bé, qui de nosaltres dos està més gras?”
Un riure general va seguir aquestes paraules. . . el poble s’assossegà i es dispersà; i l’estat
major continuà el seu camí.
* Vendémiaire, primer mes del calendari republicà francès
Anècdotes autèntiques de Napoleó Bonaparte
2na edició – 1.841 – Impremta d’Ignasi Oliveres
Barcelona
12 juliol 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada