RECORDANT
A SALVADOR ESPRIU
Estem finalitzant l’any en que
es compleix el centenari del naixement d’aquest insigne català i no podíem, des
de la nostra humil condició de comparsa,deixar d’afegir-nos al homenatge que
des de tots el recons de la nostra societat, se li ha vingut fent al llarg
d’aquest any 2.013.
Llicenciat en Dret, poeta,
dramaturg i novel·lista; de caràcter
obert, sociable i lliurepensador, utilitzava noms aparentment imaginaris per referir-se
a mons, països,... Per exemple ens parlava
de Sinera, quan en realitat es referia a una població molt propera a nosaltres (Arenys - llegit al revés).
Predisposeu-vos doncs a llegir dos petit fragments de la seva gran obra:
No
convé que diguem el nom
del
qui ens pensa enllà de las nostra por.
Si
topem a les palpentes
amb
aquest estrany cec,
o
sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem
la nostra vida?
Provarem
d’alçar en la sorra
el
palau perillós dels nostres somnis
i
aprendre aquesta lliçó humil
al
llarg de tot el temps del cansament,
car
sols així som lliures de combatre
per
l’última victòria damunt l’esglai.
Escolta,
Sepharad: els homes no poden ser
si
no son lliures.
Que
sàpiga Sepharad que no podran mai ser
si
no son lliures.
I
cridi la veu de tot el poble: “Amén”.
* * * * * * * * * * * * *
A
vegades és necessari i forçós
que
un home mori per un poble,
però
mai no ha de morir tot un poble
per
un home sol;
recorda
sempre això Sepharad.
Fes
que siguin segurs els ponts del diàleg
i
mira de comprendre i estimar
les
raons i las paraules diverses dels teus fills.
Que
la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i
l’aire passi com una estesa mà
suau
i molt benigna damunt els amples camps.
Que
Sepharad visqui eternament
en
l’ordre i en la pau, en el treball,
en
la difícil i merescuda
llibertat.
Salvador
Espriu i Castelló (1.913 - 1.985)
9 desembre 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada