del PETIT PRÌNCEP (de Antoine de Saint-Exupéry)
. . . . . . . . . . . . .
. . . . .
Llavors
aparegué la guineu.
- Bon dia
- digué la guineu.
- Bon dia
- contestà amb cortesia el petit Príncep, que es va tombar, pro no va veure res.
- Estic
aquí – diè la veu – sota la pomera.
- Qui
ets? – preguntà el petit Príncep.
- Sóc una
guineu – contestà la veu.
- Vine a
jugar amb mi – li proposà el petit Príncep – Estic tan trist! . . .
- No puc
jugar amb tu – digué la guineu – No estic domesticada.
- Ah! Perdó – digué el petit Príncep - . Però,
després de reflexionar, afeixi: Què vol dir “domesticada” ?
- No ets
d’aquí – digué la guineu – Que busques ?
- Busco
els homes – replicà el petit Príncep – Què vol significar “domesticar” ?
- Els homes - contestà la guineu – tenen
fusells i caça’n. És molt molest. També crien gallines. És el seu únic interès. Busques gallines?
- No –
digué el petit Princep –
Busco amics. Què vol dir “domesticar”?
- És una
cosa massa oblidada – contestà la guineu – Significa crear ” llaços”.
- Crear llaços
?
- Si –
digué la guineu – Per mi no ets mes que
un noiet semblant a altres cent mil noiets. Jo
no et necessito, i tu tampoc em necessites. Jo sóc per tu solament una guineu semblant a
altres cent mil guineus. Però, si em domestiques, llavors tindrem necessitat l’un de l’altre. Seràs per mi únic en el món. Serè per tu única en el món.....
- Començo
a entendre-ho – digué el petit Princep . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La guineu callà i mirant llargament al petit Príncep,
digué:
- Per
favor! . . . Domestica’m
!
- Ja
m’agradaria fer-ho – respongué el petit príncep – pro no tinc massa temps. Haig
de trobar amics i conèixer moltes coses.
- Sols es
coneixen les coses que es domestiquen – va dir la guineu – Els homes ja no
tenen temps de conèixer res. Compren coses ja fetes als mercaders. Pro com no existeixen mercaders d’amics, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica’l .
- Què
s'ha de fer ? –
preguntà el petit Príncep.
- S' ha
de ser molt pacient – respongué la guineu – Al començament t’asseuràs una mica lluny de mi, així, sobre l’herba. Et miraré de reüll i no diràs res. La paraula és font de malenteses. Però cadadia podràs asseurat una mica mes a prop. . .
Al
següent dia tornà el petit Príncep.
- Hagués estat millor vindre a la mateixa hora
– digué la guineu – Si vens, per
exemple, a les quatre de la tarda, començaré a ser feliç desde les tres. Com més avanci l’hora, més feliç em sentiré. A les quatre em sentiré inquieta i agitada; descobriré el preu de la felicitat
! Pro si vens a qualsevol
hora, mai sabré a quina hora preparar el
meu cor . . . Els
rituals són necessaris.
- Què és un ritual
? –preguntà el petit Princep.
- És també
quelcom oblidat – digué la guineu – És allò
que fa que un dia sigui diferent dels altres dies; una hora, diferenta de les altres hores.
. . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . .
16 desembre 2.013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada