Dèiem ahir - A ON ES LA MEVA FONT D’ENERGIA ? - Eduardo Criado Aguirre - 4/05/2014

A ON ES LA MEVA FONT D’ENERGIA ?

(Continuem amb “La Llegenda Oriental del segle XX)

Refª: LLEGENDA ORIENTAL DEL SEGLE XX         (25/11/2013)

                                                                   UN TRESOR AMAGAT                                 (30/12/2013)

                                                                   PARC DEL PARADIS                                   (29/01/2014)

                                                                   POSEM-SE EL SALACOT D’EXPLORADOR  (02/03/2014)

La llegenda oriental,  la bona terra de l’illa d’Oahú i de la vall de l’Orotava, a Tenerife, són exemples que,  analògicament,  referim a la nostra pròpia personalitat.  Però vostè,  arribats aquí,  ja s’estarà dient:  “Sí, tot això està molt bé.  Però,  com puc jo descobrir la meva font d’energia ?   Com saber a on està la meva bona terra?

Intentarem ajudar-lo.  Però per això,  procuri-hi ser honest  amb vostè mateix  i sondegi positivament en la seva pròpia experiència.  Analitzi quina qualitat personal creu que té.  Els seus desitjos i  projectes poden ésser una bona pista.  Generalment gaudim amb allós pel que estem més capacitats:  si li agrada actuar en públic,  vostè pot arribar a ser un bon actor;  si admira la natació,  no ho dubti,  vostè té o tenia qualitats per ser un excel·lent nedador;  si li agrada llegir i escriure,  vostè pot ser un bon escriptor.

Per altra banda, és possible que vostè hagi aconseguit més d’un èxit en la seva vida.  Esbrini, llavors,  per què el va aconseguir.  Quina va ésser l’habilitat que el va ajudar a obtenir-lo.  En quines circumstàncies el  va assolir.....

I,  més encara:  quina és la virtut que més repetidament li atribueixen els seus familiars i a la que vostè no hi dona importància ?   Averígüelo !

Els seus amics,  l’han felicitat qualcuna vegada per alguna cosa  feta o dita per vostè ?

Algú li ha fet un elogi sincer ?  Pot ésser que això no succeeixi  molt sovint,  és cert,  o que a vostè li hagi passat desapercebut.   Però,  a partir d’avui,  estigui molt atent amb aquests petits detalls.  L’ajudaran,  com cap altra cosa,  a descobrir objectivament el seu costat bo,  la bona terra que té,   pot  i  ha de conrear.

Eduardo Criado  Aguirre -1.975

(seguirà?)

4 maig 2014

Dèiem ahir - UN TRESOR AMAGAT - Eduardo Criado Aguirre - 30/12/2013

UN TRESOR AMAGAT 

(Continuem amb “La Llegenda Oriental del Segle XX”)

Conten que, en certa ocasió, uns periodistes li van preguntar al Dr. Albert Schweitzer -Premi Nobel de Medicina- quin podia ser el pecat més gran de l’ humanitat. Possiblement els reporters esperaven que els hi parlés de l’enveja, de la injustícia o de les guerres. Però la seva resposta fou molt més senzilla: “El pecat més gran de la humanitat -contestà Schweitzer- és que no creu amb ella mateixa. Cada una de les persones que l’integren desconfia de si mateixa, no creu amb els seus propis valors i, conseqüentment, no els utilitza”. 

Per paradoxal que pugui semblar,  així es, amic que em llegeix. Després de vint segles de “civilització”, la humanitat desconeix encara els seus valors essencials i, allò que encara és més greu, dubta de tindre’ls. I aquest es el problema. Un fet que cadascú pot comprovar en el seu propi nivell.

Perquè... fins quin punt vostè mateix, per exemple, coneix i aprofita totes les seves aptituds i possibilitats ? Una cosa és certa: per optimista que sigui la seva resposta, encara es queda curt. I la raó és que, com aquell país que es creia pobra, també vostè té, dintre seu, un tresor amagat que encara no coneix en les seves verdaderes proporcions; un pou d’energia, quina força encara no ha sigut alliberada. M’atreviria a dir que, molt possiblement, vostè ja ha sentit, més d’una vegada, que dintre seu té latent una força personal, una reserva de poder que, com un torrent, pugna per sortir i manifestar-se. 

Això no obstant, el país de la llegenda tenia una gran avantatge sobre vostè: encara que hagués trigat anys a conèixer i explotar la seva font d’energia, sempre l’hagués conservat en el seu interior per poguer utilitzar-la després, en qualsevol moment.  Vostè no, amic lector.  Vostè, igual que jo, es una unitat concreta dins d’aquesta entitat abstracte que es el temps; cada dia que passa es un dia menys que tenim per utilitzar la nostra font d’energia.  Però vostè també té un’avantatja singular sobre aquell país que, algun dia, esgotarà el seu pou d’energia.  Contràriament, vostè, a mesura que utilitzi-hi la seva força interior, l’anirà desenvolupant amb gran benefici personal.

 

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .  . . . . . . . . . . . . . . . . . .  

Eduardo Criado Aguirre - 1.975

30 desembre 2013

(seguirà)