JOC I APRENENTATGE
Gairebé totes les situacions de la vida ofereixen una proposició guanyadora/ perdedora: o es guanya o es perd. Això és cert per a quasi tots els jocs i esports, eleccions, tirar la moneda a l’aire, apostes, arguments, etc. Però quan juguem, hauríem d’aplicar una lògica diferent: una lògica guanyadora/no guanyadora. Es tracta d’una diferència molt important que significa que en lloc de ser penalitzats pels nostres errors, aprenem d’aquests. Per tant, quan guanyem, guanyem, i, quan no, aprenem. Una solució molt interessant; l’única despesa és el temps que hi emprem.
Els nens saben aprendre jugant. Observem a un nen jugant al futbol. Fa tota classe de driblings i passades als companys, es diverteix i, el que és més important, millora la seva habilitat. Fixem-nos com els nens fan anar l’ordinador, experimentant i intentant tot tipus de plantejaments. En poc temps es converteixen en experts. Una de les raons per la que els nens són tan bons en el joc, tal vegada és per què no es consideren autèntics experts.
Els antics grecs ja sabien que hi havia una estreta relació entre aprenentatge i joc. El seu concepte de l’educació (paideia) és molt semblant al concepte de joc (paidia). Tal vegada Plató pensava quelcom semblant quan digué: “La vida s’ha de viure com un joc”. Jugant, s’aprèn, i es viu.
11 setembre 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada