EL
VELL I ELS SEUS FILLS
Tota classe de poder es feble si no resta unit.
Però escoltem al frígid Esop (*). Si quelcom afegeixo de la meva collita ho faig amb el propòsit d’adequar-lo a els nostres costums i, de cap manera, per enveja. Però anem a la faula, o millor dit, a l’historia del pare que tractà d’ajuntar a tots el seus fills.
Un home vell, prop d’anar-se’n cap on el cridava la mort, digué als seus fills:
- “Fills meus: veiem si sou capaços de trencar aquest feix de vares; després us explicaré el llaç que les uneix.”
Tot primer el va prendre el fill més gran i, després d'esforçar-se inútilment, el va tornar tot dient:
- “Que ho faixi un altre més fort !”
El va succeir el segon fill i també s’esforçà en va. El petit intentà tanmateix trencar-lo. Tots perderen el temps; el feix es resisteix; de totes les vares unides, ni una sola es va trencar.
- “Criatures febles; ara us ensenyaré el que pot la meva força” – els digué el pare.
Creien que se’n burlava, els tres fills somrigueren; però s’enganyen. L’ancià separa les vares, i les trenca una per una sense cap esforç.
- “Aquí ho tenim – afeixés -- l’efecte de l’harmonia; fills meus, romaneu sempre units i en concòrdia”.
Mentres va durar el seu mal, no va necessitar més discursos. Finalment, sentin-se morir, els cridà de nou.
- “¡ Adéu fills meus ! Prometeu-me viure sempre com germans que sou.”
D'un a un, els tres fills li feren la promesa plorant. El pare els hi va donar la mà i mori. Els fills es varen trobar amb una rica i gran herència, però plena d’embolics. Embarga un creditor; un veí demanda. El nostre trio, al principi tira endavant, però la seva amistat fou tant curta com precària. La sang els unia; l'interès els separava. L’enveja, l’ambició, els advocats es llençaren sobre l’herència. Decideixen la partició; disputen i pledegen. El jutge els condemna a això i a lo altre. Veïns i creditors tornen de nou. Els germans desunits pensen tots el contrari; un vol un arreglo; l’altre no vol fer res:
Finalment perden tota la seva
fortuna...., i ja es massa tard per
ajuntar les vares trencades una per una....
(*) Esop [Esopo] (612 - 527 a.c.)
Jean de La Fontaine (1.621 -1.695)
10 novembre 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada