TALONS SENSE FONS
Un
jove amic meu acaba de viure una desagradable experiència. Tres talons
que el meu amic va estendre no varen ser pagats pel banc. El banc
digué que no hi havia prou diners en el seu compte corrent per cobrir
l’import dels talons. Però ho va dir, no pas al meu amic, sinó a les
persones a les quals ell havia entregat els talons.
El
cas és que el meu jove amic (i així m’ho acredita) havia dipositat
diners suficients en aquell banc per a cobrir tots els seus talons.
Senzillament un dels caixers s’havia equivocat al fer l’assentament
comptable al seu compte.
Això
va enfurir al meu amic. I de fet es posà tan furiós , que va anar
personalment al banc per parlar amb un dels apoderats. Aquest es va
mostrar educat i cortès, i li donà, com explicació, que el banc era tan
gran. . ., que un error humà sempre és possible; què hi podia fer? – En
el millor dels supòsits aquesta era una excusa molt pobra.
El
meu amic havia mantingut el compte en aquest banc al llarg de més de 10
anys, però va decidir traslladar-lo a un altra banc. No podia culpar a
ningú. El banc tenia el seu telèfon. Amb una simple i curta trucada
s’haguessin estalviat incomoditats i problemes.
El
meu amic no és precisament ric. La pèrdua del seu compte no tindrà
gens d’importància en el total de dipòsits que té el banc. Però, si el
tracte d’aquell primer banc es considerat normal, crec que aquest banc
te problemes.
Un interès sincer per al client, és completament bàsic per l’èxit de qualsevol negoci.
C. Dean Fales (gener 1973)
08 agost 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada